No tinc gens d'experiència en aquest tipus de cursa ja que l'únic KMV que havia fet fins ahir era la cuita al sol un parell de vegades i ja fa més de 3 anys de l'última vegada. Tot i així sempre he pensat i observat que pujo millor del que baixo, per tant una cursa cara amunt m'ha d'anar millor que la que vaig fer la setmana passada a Alforja, una cursa rodadora per la muntanya.
Avui m'acompanya l'Anna que vol veure com és això dels Ports i del Caro ja que ella tampoc hi ha anat mai. A diferencia de mi ella pujarà amb cotxe i fara una volta pel cim esperant als corredors i llavors podre baixar amb cotxe amb ella. Ha Roquetes hi ha una festassa!! Arribem dissabte matí a les 12:45h i ja tenen decorat tot el pavelló, han fet diferents xerrades sobre nutrició / hidratació i experienciens esportives i tot està apunt per dinar. Saludem a coneguts, recollim el dorsal i a les 13:30h un plat de pasta amb una beguda i una mica de pa serveix per agafar una mica de forces. No sabem si l'àpat serà suficient per afrontar la cursa, però el dinar entra be. Mentre faig cua per agafar café trobem el Cervatillo i la Meri (Companys Obrint Traça) i ens entaulem fins a l'hora de sortida.
Puntuals a les 15:30h 5 autobusos porten els corredors cap a la zona de la Caramella on ens aboquem al mig de no res per fer un parell o 3 de km caminant fins a la zona de sortida. Mentre l'Anna i la Meri enfilen la carretera del Caro. A la zona de sortida una mica d'avituallament ajuda a treure la sed i nervis inicials. Primer surten les dones i els sub 23 (un bon grapat de nois del centre de tecnificació de curses de muntanya). Avisen que el tap que es fara serà important, per tant ens posem al mig de la cua de sortida. Al cap de 15 minuts els 180 corredors tots junts amunt per una pista que dura uns 150m. Pel costat, per sota, per dalt tothom es torna boig per agafar la millor posició. Wnu de seguida s'acabarà això penso... de fet quan el sender comença a picar amunt la cosa s'estabilitza. Ja ha passat el primer km i em sento bé de cames per tant vaig passant gent pel costat. Sé que una part molt dura és entre el km 2 i km 3, per tant aprofito al màxim fins arribar-hi. Vaig seguint la estela del Cervatillo però tot i així hi ha zones que el perdo de vista.
Arriba km 2, pren mig gel amb got d'aigua i continuem. Aquí vaig agafant grupets de 2 o 3 i passant quan puc. Em sento molt be de cames. Estem ja per sobre de 700m i estic molt sencer. Forço tot el que puc pensant que ja arribarà un moment que la cosa no vaigi tant bé. Vaig adelantant gent i a mi no m'adelanta ningu, bona senyal!!. Arribo a la zona de l'escaleta on hi ha una pared duns 200m de distància amb pinasa i molt de desnivell que fa patinar bastant. Ho agafo bé i adelanto tres o quatre corredors en aquesta zona, sempre darrera l'estela del Cervatillo. Arribo al segon avituallament, mig gel més i amunt sense perdre temps. Sobre le km 5 hi ha una zona que perd alçada, ho faig el més ràpid possible però el grupet que anava s'escapa. Es veuen ja les antenes del cim allí mateix però queden encara uns dos kilometres i més de 300 de desnivell. El camí planeja una mica, em forço a córrer tot el ràpid que puc. S'acaba el planer i torna a venir una altra zona que pica força i es sent gent que anima. Surto a la carretera just darrera del Cervatillo. Queda poc ménys d'un kilòmetre i uns 200 de desnivell. Corro tot el que puc per la carretera, però els trencalls per retallar els tombs de la carretera són molt empinats. Aquí encara puc adelantar a algú però veig com el meu company d'equip es va escapant. Tinc les antenes allí mateix i les cames força tocades. Un últim esforç però no arribo mai, venga venga venga!! ja veig la línia de meta, pico de mans amb el presi de la FEEC i temps final de 1h17'
Molt content ja que, tot i no haver-la fet mai, tenia com objectiu realista sub 1h30 i optimista 1h25.
Baixem amb cotxe, dutxa amb aigua tèvia al pavelló, sopar a base de pa amb tomàquet i baldana i llangonissa i cap a casa falta gent.
Felicitar la organització pel bon dia que ens van fer passar i a esperar que sigui l'any vinent per repetir
Gràcies Riudecanyenc,,, el plaer nostre de tenir-te a Roquetes..
ResponEliminaSalut.