dimecres, 4 de setembre del 2013

KMV Roquetes 2013


I des d'el peu de la Caramella el Caro es veu amunt amunt i amunt..... sembla que fins i tot estigui a l'altra banda del món del lluny i petit que es veu. A la sortida nomes tens al cap que has d'arribar-hi el més ràpid possible per retrobar les sensacions màgiques que es donen quan arribes després de tant i tant de temps patint.


 
En fi que la pujada al Caro es dura de collons. Sortida a 230m sobre el nivell del mar i amb poc més de 6km s'arriba als 1440m que te el Sostre de la Província de Tarragona. A la línia de sortida molt de nivell amb campions del món de KMV, gent que ha estat amb la selecció catalana de curses de muntanya i fenomenus amb unes cames que en farien ben be 4 de les meves. I es que el KMV de Roquetes, organitzat per la gent de Roquetes s'ho val!!! Una dia de cursa encantador, on tots els detalls estan més que cuidats i on el CORREDOR i els ACOMPANYANTS són els protagonistes de la festa. La gent de Roquetes es volca perque tot estigui a punt i no falti de res, cosa que últimament deix molt de desitjar en curses ja que sembles un euro amb cames enlloc d'un CORREDOR.


Sortim amb l'Albert i el Miquel d'Obrint Traça cap a Roquetes a mig matí. Agafem dorsal, bossa corredor, xafardegem per la fira del corredor que tenen muntada al mateix pavelló i fem una volta pel poble mentre arriba les 13:00h per fer el dinar de germanor. Ens donen un plat de pasta amb amanida, síndria i una mica de coc. Tot això regat amb 2 begudes per cada corredor. Un cafetó o dos i a fer sobretaula mentre no surt el bus a les 15:45h que ens portara aprop de la sortida. Ens ha tocat un dia de molta calor. Sobre uns 30 celsius, que de cara amunt es faran notar. El bus ens aboca al mig de no res i tenim uns km planers fins arribar a la zona de sortida.... anem al tram tram i just arribar a la zona de sortida surten les dones 15' abans que els homes. L'hem cagat una mica escalfant ja que ens hem quedat bastant endarrere del corralet de sortida i el tap que es forma és monumental ja que nomes tens 200m de pista plana fins que comença a pujar el sender estret cap amunt.


Sortida fulminant adelantant gent per la cuneta i menjant un munt de pols. Amb 300m de cursa ja anava amb la gola que semblava un drap sec tot i que havia begut be abans de començar. Vinga empassar saliva per distreure la sensació. Sort que al km 1.5 ja hi havia el primer avituallament. Em prenc mig gel, 1 got isotònic i dos gots d'aigua ja que anava mort de set. En aquesta zona anava entre els dos companys obrint traça. A partir d'aquí la variació en el circuit. Enlloc de fer el sender habitual que anava pujant progressiu ens van fotre per una canal "la directíssima" li diuen els de Roquetes, que amb 250m de distancia en puges uns 150 de positius. La gent anava en fila índia esbufegant de valent. Un cop sortim de la canal el sender puja però ja no tant fort. Puc adelantar al Miquel abans del km2 i li dic que es posi a roda ja que segur que jo necessito relleu en 10'. Vaig cap amunt el més ràpid possible, com si volgués que passessin els dies molt ràpid per retrobar les sensacions que tens quan saps que has acabat be i ho has donat tot. Arribem al km 3.5 on hi ha el segon avituallament. Durant aquest km i migvaig pendre casi un gel sencer per no quedar buit de sucre i que les cames responguin. Estem a la cota 1000 i ser que passada l'escaleta el més dur ja s'ha acabat i que ara la força de la psique és qui ha de fer la feina ja que les cames estan de cartró-pedra.


Corro tot el ràpid que puc en els llocs planers i em poso a roda de corredors quan el terreny torna a picar amunt. Tinc la sort que recordo mes o menys la zona de l'any passat i poc a poc veig com vaig atrapant algun corredor, però d'altres m'adelanten a mi. Em desmotivo una mica quan vaig pel km 4.5 i miro el temps que porto. 1h02'..... uuuaaaa...... ho estic donant tot i crec que el temps anirà pitjor que l'any passat ja que em faltes algo menys de 2 km de distància i tinc 15' per fer-los. Impossible... pensava que portaria uns 55'..... Wnu nomes queda l'opció d'apretar al màxim possible per millorar temps. Amb tot el que porto de pujada no potser que faci pitjor temps que l'any passat. Mig gel més i "paca amunt" com diuen per allí baix

Arribo a la carretera, em donen un got d'aigua i a seguir..... fent el brífing particular amb l'Albert hem contat que s'ha de tallar la carretera 5 vegades. Tallo una vegada, un altre cop, recordo que el tercer tall era duret, i en un moment ja veig l'arc de meta. El rellotge marca 1h30', això vol dir que estic en 1h15'.... apreto al màxim possible i aconsegueixo entrar en 1h15'55''. Al cap d'un moment arriba el Miquel i l'Albert.


Les vistes des de Caro són simplement brutals. Miro mar enllà i sembla fins i tot que puguis veure l'altra banda del món. Segurament que des d'allà ells també ens veuen a nosaltres amb les antenes de Caro que sobresurten enmig del no res. Foto de rigor i cap a Roquetes altre vegada a per la dutxa i el sopar que fan pels corredors.

 
Sopar currat amb botifarra, baldana i un altre cop postres, cafès, begudes..... i xerra que xerraràs a les 23:00h marxàvem de Roquetes.


Particularment crec que és de les millors curses que hi ha a la nostra zona, per tant l'any vinent ja ho sabeu!!



Agrair des d'aquí el suport rebut per whats i altres medis!!

Més Fotos i Resultats




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada